Ha costat, però per fi, el dijous 26 de febrer els Centaures vam aconseguit tornar a jugar un altre partit de rugbi! Bé, de fet aquest cop no era ben bé rugbi... aquest cop vam provar el rugbi XIII!! Per als que no sabeu de què va, es tracta d'un esport que per una banda s'assembla molt al rugbi convencional (placatges, passades enrere, xuts a pals, marques, etc.), i per l'altre no s'hi assembla gens (no hi ha rucks, ni mauls, les melés son pactades, els placatges molt més espectaculars, etc.).
Si el rugbi a tretze té una característica d'aquestes que es veuen a simple vista, és que els partits els disputen tretze jugadors per equip, més quatre jugadors a la banqueta. És per això que els Centaures ens hi vam presentar amb dotze (si, dotze) jugadors...
La jornada començava, com sempre, esperant al Borja en el SAF, i sortint amb tres cotxes cap a l'aventura. Ja ens vam assabentar que ningú tingués que comprar mandarines ni protector bucal de camí cap a Girona, i el trajecte va ser, aquest cop si, bufar i fer ampolles. Potser (o potser no), gràcies a la presència d'un gironí entre les nostres files. I no un gironí qualsevol... amb nosaltres havia vingut tota una institució: en Lleïr!! La resta de components de l'expedició van ser: Paker, Pilar de vuit, Chewacca, Tamudo, Arnau, Marc, Borja, Stonie (no em pregunteu per què, ell vol que li escrigui el nom així...), Héctor, Edgar, en Lleïr i un servidor; a part del coach, el delegat, el tresorer, el cronista, etc...
El dia es presentava bastant incert, ja que no havíem entrenat gaire aquesta modalitat, anàvem justos de jugadors, i els rivals del grup eren la UB, la Ramón Llull i la Universitat de Vic, dos finalistes de Catalunya, i uns sempre ben trobats Garrins.
Només arribar al camp del GEiEG, però, ens van comentar que la UB s'havia retirat en veure que ens havien emparellat en el mateix grup, i això ens va descentrar en el nostre primer partit, que vam disputar contra els Cocos en el camp petit, i gairebé sense escalfar (amb el camp petit i pista d'atletisme era impossible fer un escalfament com deu mana). Per sort, els Garrins ens van oferir un jugador per a que poguéssim completar l'equip, i evitar que els forats fossin més grossos. Tot i això, el primer partit el vam perdre. Tampoc ens va afectar gaire, ja que el nostre objectiu no era guanyar el torneig, sinó aprendre a jugar i fer les coses bé.
El segon partit va ser contra els Garrins, just desprès d'acabar el partit dels cocos. Aquest cop, inexplicablement, no ens van tornar a deixar cap jugador. No sabem ben bé si es pel fet que ells eren només 13, o perquè eren el nostre rival. Però era el que hi havia, un partit de 12 contra 13, vint minuts a tope, i a aprendre dels errors del partit anterior per no tornar a caure-hi i per poder buscar un bon resultat. El partit va ser molt disputat, i el vam acabar guanyant per 3 marques a 2. Les transformacions a pals no sé si van entrar, però el resultat va ser favorable als Centaures.
Al quedar segons de grup, ens vam emparellar amb els Aligots de la UdG per al partit de la tercera i quarta posició. Era un rival realment poderós, ja que tenen bastanta experiència en el rugbi XIII, i havien plantat cara com ningú davant de l'equip de Perpinyà. Vam demanar prestat un jugador als Taurons, i ens vam ficar en el partit. Era l'últim partit, passés el que passés, ja ens garantíem quedar quarts, millor posició de la que ens pensàvem, i no teníem res a perdre. Els Aligots van començar fent dues marques, i en contra de lo que podria ser habitual quan et fan dues marques en els primers minuts, els Centaures ens vam refer, i vam aconseguir sorprendre'ls fent-los una marca. Aleshores el partit es va calmar una estona, fins que la superioritat dels Aligots va acabar de complir-se al final del partit amb un parell més de marques (crec). Tot i així, vam sortir contents, sabent que havíem aconseguit defensar molt bé els atacs per davantera del Girona, i esgotant les seves possessions en un atac en que es van quedar a mig metre de marca.
Acabat el partit, i abans de la gran final, va ser el torn de felicitar al Marc i a l'Arnau per haver debutat amb els Centaures. Uns quants gironins es van apuntar a la celebració i van fer un mini partit força divertit amb ells.
Finalment, ens van convidar a uns sandwixos i a unes cerveses, ens vam quedar una estoneta per allí, i vam reprendre el camí de tornada.
Mai oblidarem:
Si el rugbi a tretze té una característica d'aquestes que es veuen a simple vista, és que els partits els disputen tretze jugadors per equip, més quatre jugadors a la banqueta. És per això que els Centaures ens hi vam presentar amb dotze (si, dotze) jugadors...
La jornada començava, com sempre, esperant al Borja en el SAF, i sortint amb tres cotxes cap a l'aventura. Ja ens vam assabentar que ningú tingués que comprar mandarines ni protector bucal de camí cap a Girona, i el trajecte va ser, aquest cop si, bufar i fer ampolles. Potser (o potser no), gràcies a la presència d'un gironí entre les nostres files. I no un gironí qualsevol... amb nosaltres havia vingut tota una institució: en Lleïr!! La resta de components de l'expedició van ser: Paker, Pilar de vuit, Chewacca, Tamudo, Arnau, Marc, Borja, Stonie (no em pregunteu per què, ell vol que li escrigui el nom així...), Héctor, Edgar, en Lleïr i un servidor; a part del coach, el delegat, el tresorer, el cronista, etc...
El dia es presentava bastant incert, ja que no havíem entrenat gaire aquesta modalitat, anàvem justos de jugadors, i els rivals del grup eren la UB, la Ramón Llull i la Universitat de Vic, dos finalistes de Catalunya, i uns sempre ben trobats Garrins.
Només arribar al camp del GEiEG, però, ens van comentar que la UB s'havia retirat en veure que ens havien emparellat en el mateix grup, i això ens va descentrar en el nostre primer partit, que vam disputar contra els Cocos en el camp petit, i gairebé sense escalfar (amb el camp petit i pista d'atletisme era impossible fer un escalfament com deu mana). Per sort, els Garrins ens van oferir un jugador per a que poguéssim completar l'equip, i evitar que els forats fossin més grossos. Tot i això, el primer partit el vam perdre. Tampoc ens va afectar gaire, ja que el nostre objectiu no era guanyar el torneig, sinó aprendre a jugar i fer les coses bé.
El segon partit va ser contra els Garrins, just desprès d'acabar el partit dels cocos. Aquest cop, inexplicablement, no ens van tornar a deixar cap jugador. No sabem ben bé si es pel fet que ells eren només 13, o perquè eren el nostre rival. Però era el que hi havia, un partit de 12 contra 13, vint minuts a tope, i a aprendre dels errors del partit anterior per no tornar a caure-hi i per poder buscar un bon resultat. El partit va ser molt disputat, i el vam acabar guanyant per 3 marques a 2. Les transformacions a pals no sé si van entrar, però el resultat va ser favorable als Centaures.
Al quedar segons de grup, ens vam emparellar amb els Aligots de la UdG per al partit de la tercera i quarta posició. Era un rival realment poderós, ja que tenen bastanta experiència en el rugbi XIII, i havien plantat cara com ningú davant de l'equip de Perpinyà. Vam demanar prestat un jugador als Taurons, i ens vam ficar en el partit. Era l'últim partit, passés el que passés, ja ens garantíem quedar quarts, millor posició de la que ens pensàvem, i no teníem res a perdre. Els Aligots van començar fent dues marques, i en contra de lo que podria ser habitual quan et fan dues marques en els primers minuts, els Centaures ens vam refer, i vam aconseguir sorprendre'ls fent-los una marca. Aleshores el partit es va calmar una estona, fins que la superioritat dels Aligots va acabar de complir-se al final del partit amb un parell més de marques (crec). Tot i així, vam sortir contents, sabent que havíem aconseguit defensar molt bé els atacs per davantera del Girona, i esgotant les seves possessions en un atac en que es van quedar a mig metre de marca.
Acabat el partit, i abans de la gran final, va ser el torn de felicitar al Marc i a l'Arnau per haver debutat amb els Centaures. Uns quants gironins es van apuntar a la celebració i van fer un mini partit força divertit amb ells.
Finalment, ens van convidar a uns sandwixos i a unes cerveses, ens vam quedar una estoneta per allí, i vam reprendre el camí de tornada.
Mai oblidarem:
- El compromís de Paker i Pilar de vuit, que tot i estar tota la setmana amb grip, van apurar per poder venir a jugar amb l'equip quan ja pensàvem que seriem 10. Per cert, grandiosa actuació dels dos.
- El fet de disputar tres partits en una jornada, i que en cap d'ells surti disparada una pilota en un moment inversemblant (Willy, vas calar fort en el nostre modus operandi).
- Els placatges demolidors d'en Lleïr (In Lleïr We Trust)
- Les jugades que es marcaven en Lleïr i Stonie (es Toni), acompanyats de la resta de l'equip
I lo millor de tot, és que el dia 12 de març tindrem una nova jornada de diversió, aquest cop al camp de la Mar Bella!!
Per cert, el dia 9 de febrer vindrà l'Eric Delherbe, seleccionador nacional català a fer-nos un entrenament de rugbi XIII com deu mana, així que aviam si ens adecentem una mica, ens pentinem, ens vestim "como mandan los canones", i estem puntualment a les sis de la tarda canviats al camp i disposats a entrenar i aprendre lo que ens ensenyi.
Si aconsegueixo alguna foto ja la penjaré, que la crònica així queda molt lletja.
Per cert, el dia 9 de febrer vindrà l'Eric Delherbe, seleccionador nacional català a fer-nos un entrenament de rugbi XIII com deu mana, així que aviam si ens adecentem una mica, ens pentinem, ens vestim "como mandan los canones", i estem puntualment a les sis de la tarda canviats al camp i disposats a entrenar i aprendre lo que ens ensenyi.
Si aconsegueixo alguna foto ja la penjaré, que la crònica així queda molt lletja.
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada