Era un bon matí, d'un dimecres 19 de novembre de 2008 qualsevol, no feia ni fred ni calor, el cel estava net, i les possibilitats de que plogués eren proporcionals a que es presentés en Rokocoko a jugar amb els Centaures, i era impossible que ens ajornéssin altre cop el partit, si més no, per motius climatològics...
Arribem al camp, i veiem com, evidentment (i per no faltar a la tradició), no hi ha cap àrbitre per xiular el partit. Improvitzem una acta del partit, i decidim que cada equip arbitrarà una de les parts, començant per nosaltres amb en Jairo.
L'alineació titular és la següent:
Víctor Blanco, Borja, Víctor Biete, Martí, Willy, Alex, Xesco, Toni, Héctor, Yuri, Carles, Jaume, Jordi, Emili i Clint.
Esperant a la banqueta:
Edu Altíssen, Kike, Bullas, Van Damme, Paker, Edgar, Albert, Beckham, Pau i Jairo (que estava arbitrant el partit).
Comença el partit, xutem nosaltres, i juguem amb pocs debutants, moltes ganes i amb prou fons físic per anar tirant. Sabem que ells son potents per la línia (de fet, tenen un mínim de 3 que juguen a primera nacional), i la tàctica està en mantenir la possessió i no deixar que els hi arribin netes les pilotes. Les melés surten de puta mare (guanyem pilotes nostres, i pilotes seves), les touch no acaben de sortir gaire bé, i lo que son els rucks, surten tots força igualats. Dues accions aïllades permeten als Cocos anar a la mitja part amb dues marques a favor.
La segona part, amb els canvis corresponents i una davallada del físic, no fa que perdem les ganes per seguir a dins del partit. Si bé veiem com consegueixen fer-nos unes quantes marques, nosaltres no deixem de lluitar, i en un cop de càstig, amb els Cocos despistats, en Yuri obre ràpid la pilota, i culmina la jugada amb una marca que ens puja la moral a tots. La segona part acava amb una última marca de la Ramón Llull.
Tot i el resultat final, sortím amb el cap ben alt. Ho hem deixat tot, ens ho hem passat de puta mare, i no podem recriminar res a ningú. A més, han debutat fins a 11 Centaures, dels quals 8 mai havien jugat un partitde rugbi.
Ja hem fet els passadíssos, hem estirat, ens hem fet la foto de la temporada, i ara toca complir amb la tradició. Els onze debutants paguen la novatada, i els Cocos ens ajuden a que sigui més divertit.
Passem al tercer temps, en Xesco fa de mestre de cerimònies, i bateja a cadascun dels nous Centaures amb el seu nou nom, i la seva corresponent birra a Sant Hilari. A més, en Yuri surt elegit MVP dels Centaures, i li toca demostrar que també ho és del tercer temps...
Tot i que molta gent marxa molt aviat, ens trobem que amb els batejos ja ens hem polit gairebé tota la birra, i a més, hi havia poca teca, així que jo i en Willy anem al Lidl del costat a comprar quatre coses, i quan tornem ens donen temps a recollir-ho tot i pirar.
Dimarts vinent, dia 25, partit contra la Universitat de Lleida a les 13:00h, al camp del Sant Cugat.
Vam començar el partit puntualment a la una, aquest cop amb àrbitre, i amb la següent alineació:
El tercer temps, no crec ni que calgui contar-lo. Una persona amb dos dits de front i en aquella sala amb 150 litros de birra, no crec que s'en recordi de res de lo que allí va passar... Potser més endavant faig la crònica del tercer temps!
Hi ha una cosa que si que tenim els Centaures, i és que quan arribem al camp de Sant Cugat per jugar de locals, sabem que ho farem sense tenir àrbitre. Avui el Tino (jugador-entrenador-delegat del Lleida), per desgràcia, està lesionat a l'ombro, i es presta a fer d'àrbitre, així cap dels dos equips perdem cap jugador durant una part.
L'alineació titular és la següent:
